serrella i xortà

LA CARRASCA DE LA TIA SOFIA

2008-11-24T14:27:00.001-08:00

Quasi començant la ruta del Pla de la Casa des de Quatretondeta, al mig de bancals d´oliveres, el camí es bifurca. La carrasca de la tia Sofia és un bon referent per a saber que anem per bon camí. No arriba a considerar-se arbre monumental, puix se li calculen uns 250 anys, però sí arbre singular.

EL PLA DE LA CASA

2008-11-24T14:24:00.001-08:00

Immediat al cim més alt de la Serrella hi ha un replà farcit de coixí de pastor i prats de gramínies, amb un pouet de neu al bell mig. És difícil de creure, veient la muntanya del Pla de la Casa per ombria o per solana que al capdamunt hi haja un indret tan plàcid entre paretons i pedreres tan esquerps. Des d´ací al cim només resta pujar una petita pedrera.

FONT DE L´ESPINAL

2008-11-24T14:21:00.000-08:00

Al mateix peu de les Agulles de la Serrella, entre les pedreres, els pinars i els últims bancals d´ametlers i olivers, la major part d´ells erms, naix aquesta modesta font, remodelada fa uns anys. Ací acaba el camí i comença una preciosa senda que puja pel barranc del Cirerer i ens pot comunicar amb el Pla de la Casa, el cim de la Serrella o el port d´Ares.

L´AMETLER DE LA FONT DE L´ESPINAL

2008-11-24T14:15:00.000-08:00

Un curiós exemplar vell d´ametler es conserva a la vora de la font, amb el tronc tort, tant que s´ha hagut d´apuntalar amb dos pals.

FONT ROJA

2008-11-24T14:12:00.000-08:00

Amb el mateix nom que la d´Alcoi, la font Roja ocupa la part més alta del barranc del Cirerer. És la que abasteix el poble de Quatretondeta, i pujant-hi veurem la tuberia que condueix l´aigua. L´indret ha quedat prou desnaturalitzat, per les obres de captació i conducció d´aigua, ha perdut el seu encant, però sempre ens vindrà bé aquest punt d´aigua a poc més de la meitat de la pujada als cims de la Serrella.

AMB VISTES A LA MAR

2008-11-24T13:58:00.000-08:00

Els dies ventosos la mar, des del Pla de la Casa, la podem veure molt més a prop del que en realitat està, el vent neteja l´atmosfera i ens permet major nitidesa, fins al punt que s´albira en l´horitzó l´illa d´Eivissa.

VALL DE GUADALEST DES DEL COLLAT DE BORRELL

2008-11-24T13:54:00.000-08:00

Una àmplia panoràmica se´ns obri des del collat de Borrell: des de l´immediat i boscós barranc de Mela, passant pel pantà de Guadalest, fins al poble d´Altea, amb la cadena de la Serrella - Xortà - Bèrnia a l´esquerra, i l´Aitana a la dreta.

COLLAT DE BORRELL

2008-11-24T13:50:00.000-08:00

Després d´haver pujat la pista que ix des de la font Roja arribem a una enlairada valleta repoblada amb pins, i emmarcada per les penyes Bardals, la penya de l´Heura i el Pla de la Casa. A l´extrem esquerre de la valleta tenim el collat de Borrell, des d´on se´ns apareix la vall de Guadalest.

BARRANC DEL CIRERER

2008-11-24T06:30:00.000-08:00

Un intrincat barranc és el que dóna accés, des de la font de l´Espinal, al collat de Borrell passant per la font Roja per a poder pujar al Pla de la Casa o al cim de la Serrella partint des de Quatretondeta. Penyassegats, pedreres i profundes goles són esquivats per una bona senda que hi puja.

CIM DEL PLA DE LA CASA 1379 m.

2008-11-24T06:09:00.000-08:00

La major altitud de la Serrella i el cim més central de tota la serra és el Pla de la Casa. Malgrat la vista esquerpa i inaccesible que d´ell tenim vist des de la solana, al darrere només cal pujar una petita pedrera per a accedir-hi. El cim, al contrari que altres vèrtexs geodèsics, no es caracteritza pel piló cilindric, sinó per una creu metàl.lica a la que se li ha adherit un petit calaixet de llanda on hom pot signar i deixar constància de la seua visita en un llibret, com ja es fa a la majoria dels cims emblemàtics del País Valencià. A més a més, una senyera quadribarrada oneja junt a la creu.

VISTES DE LA MALLADA DEL LLOP

2008-11-24T05:51:00.000-08:00

Des del collat de Borrell veiem la solana de la Mallada del Llop coberta de carrasques, a continuació, la Xortà, i a l´extrem de la serralada, ja damunt la mar, l´esmolada carena de Bèrnia. Des del cim del Pla de la Casa veiem la Mallada del Llop més immediata.

EL FORAT DE L´ÀFRICA

2008-11-24T05:45:00.000-08:00

Pujant a les Penyes Bardals des de les proximitats del collat de Borrell, a la part llevantina, s´obri aquesta finestra en una de les penyes, encarada cap a la vall de Guadalest. El nom li ve perquè el forat té la forma del mapa d´Àfrica.

AGULLES DE LA SERRELLA

2008-11-24T03:46:00.001-08:00

Una senda recorre la pedrera immediata a les Agulles, fins arribar a la cova Foradada. La senda d´endinsa per un estret molt dificultós, on la vegetació es fa més frondosa, a l´ombra de les altes penyes i la humitat de l´ombria. Creixen arbres de fulla caduca, com l´auró, el freix i la moixera, arbusts caducifolis com l´espinal, el roser bord o el corner, i fins i tot espècies en perill d´extinció en aquests indrets, molt escasses, com el teix o el grèvol, aquest darrer amb la població més meridional del País Valencià.

PUJADA AL PLA DE LA CASA

2008-05-08T03:34:00.000-07:00

Una enlairada senda puja al Pla de la Casa (1379 metres), entre cingles i pedreres. L´aspecte d´aquest indret sembla copiat d´imatges pròpies del Pirineu o Gredos, un paisatge d´alta muntanya a escassos quilòmetres de la mar.

CAVA DEL PLA DE LA CASA

2008-05-08T03:31:00.000-07:00

Immediatament davall de la cinglera del Pla de la Casa es conserven les restes d´un pou de neu, ara sense coberta. Està al bell mig d´un replà amb una petita praderia i molta quantitat de coixí de pastor.

BOSQUET DE CIRERERS

2008-05-08T03:28:00.000-07:00

Poc més amunt de la cova de Bernat hi trobem un rodal de cirerers. Poden ser restes d´antics cultius de muntanya, puix a aquestes altituds a penes arriben els abancalaments, sinó les pedreres i els cingles. Es tracta d´exemplars asilvestrats que arriben a formar un petit bosquet.

PEDRERES

2008-05-08T03:24:00.002-07:00

A la Serrella abunden aquestes formacions. Des de les cingleres, els despreniments de roques solsides per movimentes sísmics, esquarterats pel glaç, i esteses a sota, creen superfícies inclinades per les que han anat lliscant les pedres, i per on creixen heures, corners, moixeres, coixins de pastor, i espècies adaptades als roquissars i pedreres.

COVA DE BERNAT

2008-05-08T03:22:00.002-07:00

Situada a mitjan pujada al Pla de la Casa pel barranc del Moro, era utilitzada com a sester per al ramat, quan en els dies calorosos de l´estiu pasturaven les raberes per la Serrella, les hores centrals del dia, pastor i animals es ficaven dins la cova fins que passaren les fortes calors.

CIM DE LA SERRELLA

2008-04-13T15:15:00.000-07:00

Amb 1359 no és la major altitud de la serra, però sí la muntanya més espectacular, caracteritzada per les Agulles o Frares de la Serrella.

PRIMAVERA

2008-04-13T15:10:00.000-07:00

És, sense dubte, l´estació més espectacular a la serrella. Segons orientacions i altures, els arbres fruiters, com la pomera de la foto, arbusts, com l´espinal, el corner, el roser bord... i les herbes aromàtiques com el timó, el romaní,... ens ofereixen la seua colorista florida.

BARRANC DEL MORO

2008-04-13T15:04:00.000-07:00

Escarpat barranc d´aspecte pirinenc que baixa de forma vertiginosa des del Pla de la Casa. Pel camí veiem diverses casetes d´una conducció d´aigua, igual que a la Mallada del Llop. L´aigua prové de la font del Cuquero, en la capçalera del barranc.

FAGECA

2008-04-13T15:00:00.000-07:00

Minúscul poble a l´ombria del Pla de la Casa. Des d´ací hi podrem accedir pel barranc del Moro.

GORGA

2008-03-08T15:21:00.000-08:00

Des de Gorga començarem a recórrer els poblets de l´ombria de la Serrella per carreteres zigzaguejants i estretes, poblets d´origen moro, i paisatges que conserven les seues petjades. Des de Gorga ja veiem les famoses Agulles o Frares de la Serrella.

BENASAU I L´ALT

2008-03-08T15:18:00.001-08:00

La Serrella comença a formar-se a partir de Benasau, de forma immediata. La seua primera muntanya és l´Alt, amb més de 1160 metres, quasi 500 per damunt de Benasau. Des d´ell baixen barrancs violents, pedreres relliscoses, i penyassegats. Més avall, les vessants abancalades des dels temps dels moros, intentant aprofitar terres primes i pedregoses.

LES AGULLES DE LA SERRELLA

2008-03-08T15:16:00.000-08:00

És el lloc més característic de la Serrella, el més conegut i el més espectacular. Es situen en la seua freda ombria, immediates a Quatretondeta, i combinades amb pedreres per les quals s´enredra l´heura i creixen l´auró i el freix entre les carrasques i els pinars de repoblació.

LA FONT DELS DOS XORROS

2008-03-08T15:12:00.000-08:00

Molt a prop de Quatretondeta, un dels llocs més freqüentats pels passejants del poble és la font dels Dos Xorros, que a la vora té una basseta amb peixos, i al pas del barranc, una petita cascada que porta aigua en temps de pluges.

VISTA DE LA SERRELLA DES DE TOLLOS

2008-03-08T15:10:00.000-08:00

Des del petit poble de Tollos veiem tota l´ombria de la Serrella, amb les seues característiques Agulles, i tota la vall del riu Ceta, que recull les aigües dels barrancs de la Serrella i la serra d´Almudaina.

ALTURES DE LA SERRELLA

2008-03-08T15:06:00.000-08:00

Resulta sorprenent que en una serra com la Serrella, esmolada i abrupta, arribem a les proximitats del cim i ens trobem en una planura repoblada de pinastres, per on el camí discorre planer i ombrejat.

LES AGULLES DES DEL CAMÍ DE FAGECA

2008-03-08T14:53:00.000-08:00

Una més de les perspectives que tenim de les Agulles de la Serrella és aquesta, entre Quatretondeta i Fageca.

SOLANA DE LA SERRELLA

2008-03-08T14:50:00.000-08:00

Si l´ombria de la Serrella és coneguda per les Agulles, a la solana trobem espadats verticals per tota la serra, que pareixen inaccesibles. Tot i això, des del port d´Ares ix una pista que, zigzaguejant, arriba al collat de Borrell i acaba en la Font Roja. Des d´allí, per una senda, es pot baixar a Quatretondeta, per altra, es puja al Pla de la Casa, cap a la dreta, i cap a l´esquerra es puja al cim de la Serrella, i seguint crestejant, podem eixir a Benasau.

EL PLA DE LA CASA

2008-03-08T14:47:00.000-08:00

Cim més alt de la Serrella, amb 1379 metres. En les seues immediacions hi han les restes d´un pou de neu. És accesible des de Quatretondeta per la senda de les fonts de l´Espinal i Roja, o des de Fageca, pel barranc dels Moros.

PANTÀ DE GUADALEST

2008-03-08T14:44:00.000-08:00

Al peu de la solana de les serres Xortà i Serrella, les aigües que baixen des d´aquestes serres i l´Aitana, i la que es bombeja des del riu Algar, s´emmagatzemen. Des de la cua del pantà puja una pista que comunica la vall de Guadalest amb Castells de Serrella, passant prop del Castellet, una torre que dóna el nom a Castells, i que es situa en un punt estratègic que domina ambdues valls, i que fa d´unió entre la Xortà i la Serrella.

FAMORCA

2008-03-08T14:41:00.000-08:00

Amb poc més de 60 habitants, Famorca és un dels pobles més petits d´aquestes comarques, i el més apropat a la Mallada del Llop. Des de Famorca hi puja una empinada senda, que passarà per la font de l´Om i un pou de neu abans d´arribar al cim. No la perdrem perque va passant per diverses casetes de conducció d´aigua.

LA MALLADA DEL LLOP

2008-03-08T14:37:00.002-08:00

Amb 1362 metres és la segona altura de la Serrella. A partir d´ací comença a perdre altitud cap a llevant, buscant la Xortà. A penes té vegetació, puix els incendis han acabat amb ella. A la banda de solana té un barranc en forma de glaciar, que vessa cap a Beniardà.

CASTELLS DE SERRELLA

2008-03-08T14:34:00.000-08:00

Poble solitari ubicat en un ample que formen els barrancs que baixen d´aquestes apretades serralades. Amb poc més de 500 habitants és el més poblat de la rodalia. El seu terme, a cavall entre les serres de la Xortà, la Serrella, el Cocoll i Alfaro és d´allò més muntanyós, cosa que a banda de la bona gastronomia, atrau visitants i excursionistes.

FONT DE LA BOTA

2008-03-08T14:32:00.000-08:00

A l´eixida de Castells cap a Tàrbena, per una enlairada i pintoresca carretera, naix la font de la Bota a la vora del riu. En temps de pluges brolla generosa per tres dolls grossos, i l´aigua sobrant vessa per l´eixida de l´alcavó per un abeurador cap al rierol.

LLOMA DE L´ESPINAR

2008-03-08T14:29:00.001-08:00

Des de les valletes de l´ombria de la Xortà veiem la seua cara nord. A la lloma de l´Espinar podem veure els Arcs dels Atanços, un espectacle natural i geològic, encara poc conegut pels valencians del sud.

ARCS DELS ATANÇOS

2008-03-08T14:27:00.002-08:00

Possiblement siga el paratge més atractiu i alhora salvatge de la Xortà. Una roca estreta amb dos forats en forma d´arc enmig de la part més fragosa de l´ombria que dóna cap a Castells de Serrella.

OMBRIA DE LA XORTÀ

2008-03-08T14:23:00.000-08:00

Des del Somo es veu l´allargada i abrupta ombria de la Xortà, en part repoblada. Les seues formes aturmentades de penyassegats i pedreres ens recorden a la veïna Aitana, mostra dels intensos moviments que han sacsejat aquestes serres.

POLIPODI

2008-03-08T14:20:00.001-08:00

Entre les falgueres valencianes, el polipodi és una de les més abundants. La seua fulla sol ser petita, creix en ribes de bancals, entre les penyes o en llocs ombrívols i humits.

ESPINAL BLANC

2008-03-08T14:17:00.000-08:00

Arbust o petit arbre que al mes d´abril, o en terres més altes en maig, ens regala una florida espectacular. La seua floreta blanca té propietats medicinals, sobretot per a regular la pressió arterial. Les serres diàniques estan ben poblades d´espinal blanc, així com les ribes dels bancals, especialment a les ombries. A partir de la Foia de Castalla cap a ponent desapareix. A la tardor madura el seu fruit, una petita baia rogenca, comestible, com una xicoteta atzerola.

VAL.LERIANA ROJA

2008-03-08T14:14:00.000-08:00

És la flor més vistosa de la serra Xortà. Abunda per tota la comarca de la Marina Alta, i sol florir als mesos d´abril i maig, encara que si les condicions meteorològiques són favorables, durant bona part de l´estiu roman florida, i inclús en temps d´hivern sense gelades. Sol créixer per ribes de bancals, cunetes de camins i carreteres, terres ermes, pedreres...

PUJADA A LA FONT DELS TEIXOS

2008-03-08T14:12:00.000-08:00

L´últim tram de la pista que accedix a la font dels teixos i a la caseta de vigilància forestal del Morro Blau és pla, discorre entre pinars de repoblació i vores intensament florides després de les pluges primaverals.

FONT DELS TEIXOS

2008-03-08T14:08:00.000-08:00

Quasi al capdamunt de la Xortà, i a la vora del cim de l´Alt dels Parats naix la fonteta dels Teixos, a la vora de la qual s´ha construït un refugi de fusta. Ací acaba la pista. Des de la font ix una senda per a pujar al cim.

VALLETA DE BIJAUCA

2008-03-08T13:58:00.000-08:00

Entre la fragositat de serres enlairades i barrancs profunds i rocosos, la valleta de Bijauca, entre Castells de Serrella i Tàrbena, és una altiplanície cultivada d´ametlers, des de la que comença a veure allunyar-se el cim de l´Alt dels Parats, i la carretera va perdent altura.

VISTA DE L´AITANA

2008-03-08T13:54:00.000-08:00

Quan la valleta de Bijauca comença a abocar cap al barranc del riu Bolulla, entre les penyes del Pas Tancat arribem a albirar les crestes de l´Aitana, per on un dia de principis de març, amb els ametlers en flor, el sol va ponent-se.

PAS TANCAT

2008-03-08T13:52:00.000-08:00

Els barrancs de la Xortà conflueixen entre Tàrbena i Bolulla en un paisatge rocós, amb tallats verticals entre els quals passa el llit del barranc, a l´anomenat Pas Tancat. Des d´ací va obrint-se cap a Bolulla i el riu Algar.

TÀRBENA

2008-03-08T13:48:00.001-08:00

Com un balcó sobre els barrancs que formaran el riu Algar, Tàrbena és un poble blanc envoltat per l´inconfusible paisatge modelat pels àrabs, en bancals perfectament escalonat en les vessants de serres i barrancons. Des de Tàrbena i els seus voltants són ben visibles les serres de Bèrnia, Ferrer, Carrascar de Parcent, Xortà, Puig Campana i Aitana. Després de l´expulsió dels moriscos en 1609, Tàrbena restà totalment despoblat, i fou repoblat per mallorquins. Ara encara es deixa sentir el parlar mallorquí al poble.

BOLULLA

2008-03-05T12:43:00.000-08:00

Al peu de la Xortà, Bolulla és un petit poble, a la vora del qual passa un rierol que alimenta les fonts de l´Algar. Els seus carrers estan ben adornat amb plantes.