dilluns, 24 de novembre del 2008

LA CARRASCA DE LA TIA SOFIA


Quasi començant la ruta del Pla de la Casa des de Quatretondeta, al mig de bancals d´oliveres, el camí es bifurca. La carrasca de la tia Sofia és un bon referent per a saber que anem per bon camí. No arriba a considerar-se arbre monumental, puix se li calculen uns 250 anys, però sí arbre singular.

EL PLA DE LA CASA


Immediat al cim més alt de la Serrella hi ha un replà farcit de coixí de pastor i prats de gramínies, amb un pouet de neu al bell mig. És difícil de creure, veient la muntanya del Pla de la Casa per ombria o per solana que al capdamunt hi haja un indret tan plàcid entre paretons i pedreres tan esquerps. Des d´ací al cim només resta pujar una petita pedrera.

FONT DE L´ESPINAL


Al mateix peu de les Agulles de la Serrella, entre les pedreres, els pinars i els últims bancals d´ametlers i olivers, la major part d´ells erms, naix aquesta modesta font, remodelada fa uns anys. Ací acaba el camí i comença una preciosa senda que puja pel barranc del Cirerer i ens pot comunicar amb el Pla de la Casa, el cim de la Serrella o el port d´Ares.

L´AMETLER DE LA FONT DE L´ESPINAL


Un curiós exemplar vell d´ametler es conserva a la vora de la font, amb el tronc tort, tant que s´ha hagut d´apuntalar amb dos pals.

FONT ROJA


Amb el mateix nom que la d´Alcoi, la font Roja ocupa la part més alta del barranc del Cirerer. És la que abasteix el poble de Quatretondeta, i pujant-hi veurem la tuberia que condueix l´aigua. L´indret ha quedat prou desnaturalitzat, per les obres de captació i conducció d´aigua, ha perdut el seu encant, però sempre ens vindrà bé aquest punt d´aigua a poc més de la meitat de la pujada als cims de la Serrella.

AMB VISTES A LA MAR


Els dies ventosos la mar, des del Pla de la Casa, la podem veure molt més a prop del que en realitat està, el vent neteja l´atmosfera i ens permet major nitidesa, fins al punt que s´albira en l´horitzó l´illa d´Eivissa.

VALL DE GUADALEST DES DEL COLLAT DE BORRELL


Una àmplia panoràmica se´ns obri des del collat de Borrell: des de l´immediat i boscós barranc de Mela, passant pel pantà de Guadalest, fins al poble d´Altea, amb la cadena de la Serrella - Xortà - Bèrnia a l´esquerra, i l´Aitana a la dreta.

COLLAT DE BORRELL


Després d´haver pujat la pista que ix des de la font Roja arribem a una enlairada valleta repoblada amb pins, i emmarcada per les penyes Bardals, la penya de l´Heura i el Pla de la Casa. A l´extrem esquerre de la valleta tenim el collat de Borrell, des d´on se´ns apareix la vall de Guadalest.

BARRANC DEL CIRERER





















Un intrincat barranc és el que dóna accés, des de la font de l´Espinal, al collat de Borrell passant per la font Roja per a poder pujar al Pla de la Casa o al cim de la Serrella partint des de Quatretondeta. Penyassegats, pedreres i profundes goles són esquivats per una bona senda que hi puja.

CIM DEL PLA DE LA CASA 1379 m.
















La major altitud de la Serrella i el cim més central de tota la serra és el Pla de la Casa. Malgrat la vista esquerpa i inaccesible que d´ell tenim vist des de la solana, al darrere només cal pujar una petita pedrera per a accedir-hi. El cim, al contrari que altres vèrtexs geodèsics, no es caracteritza pel piló cilindric, sinó per una creu metàl.lica a la que se li ha adherit un petit calaixet de llanda on hom pot signar i deixar constància de la seua visita en un llibret, com ja es fa a la majoria dels cims emblemàtics del País Valencià. A més a més, una senyera quadribarrada oneja junt a la creu.

VISTES DE LA MALLADA DEL LLOP




Des del collat de Borrell veiem la solana de la Mallada del Llop coberta de carrasques, a continuació, la Xortà, i a l´extrem de la serralada, ja damunt la mar, l´esmolada carena de Bèrnia. Des del cim del Pla de la Casa veiem la Mallada del Llop més immediata.

EL FORAT DE L´ÀFRICA


Pujant a les Penyes Bardals des de les proximitats del collat de Borrell, a la part llevantina, s´obri aquesta finestra en una de les penyes, encarada cap a la vall de Guadalest. El nom li ve perquè el forat té la forma del mapa d´Àfrica.

AGULLES DE LA SERRELLA














































Una senda recorre la pedrera immediata a les Agulles, fins arribar a la cova Foradada. La senda d´endinsa per un estret molt dificultós, on la vegetació es fa més frondosa, a l´ombra de les altes penyes i la humitat de l´ombria. Creixen arbres de fulla caduca, com l´auró, el freix i la moixera, arbusts caducifolis com l´espinal, el roser bord o el corner, i fins i tot espècies en perill d´extinció en aquests indrets, molt escasses, com el teix o el grèvol, aquest darrer amb la població més meridional del País Valencià.

dijous, 8 de maig del 2008

PUJADA AL PLA DE LA CASA

Una enlairada senda puja al Pla de la Casa (1379 metres), entre cingles i pedreres. L´aspecte d´aquest indret sembla copiat d´imatges pròpies del Pirineu o Gredos, un paisatge d´alta muntanya a escassos quilòmetres de la mar.

CAVA DEL PLA DE LA CASA


Immediatament davall de la cinglera del Pla de la Casa es conserven les restes d´un pou de neu, ara sense coberta. Està al bell mig d´un replà amb una petita praderia i molta quantitat de coixí de pastor.

BOSQUET DE CIRERERS


Poc més amunt de la cova de Bernat hi trobem un rodal de cirerers. Poden ser restes d´antics cultius de muntanya, puix a aquestes altituds a penes arriben els abancalaments, sinó les pedreres i els cingles. Es tracta d´exemplars asilvestrats que arriben a formar un petit bosquet.

PEDRERES


A la Serrella abunden aquestes formacions. Des de les cingleres, els despreniments de roques solsides per movimentes sísmics, esquarterats pel glaç, i esteses a sota, creen superfícies inclinades per les que han anat lliscant les pedres, i per on creixen heures, corners, moixeres, coixins de pastor, i espècies adaptades als roquissars i pedreres.

COVA DE BERNAT


Situada a mitjan pujada al Pla de la Casa pel barranc del Moro, era utilitzada com a sester per al ramat, quan en els dies calorosos de l´estiu pasturaven les raberes per la Serrella, les hores centrals del dia, pastor i animals es ficaven dins la cova fins que passaren les fortes calors.

diumenge, 13 d’abril del 2008

CIM DE LA SERRELLA


Amb 1359 no és la major altitud de la serra, però sí la muntanya més espectacular, caracteritzada per les Agulles o Frares de la Serrella.

PRIMAVERA


És, sense dubte, l´estació més espectacular a la serrella. Segons orientacions i altures, els arbres fruiters, com la pomera de la foto, arbusts, com l´espinal, el corner, el roser bord... i les herbes aromàtiques com el timó, el romaní,... ens ofereixen la seua colorista florida.

BARRANC DEL MORO


Escarpat barranc d´aspecte pirinenc que baixa de forma vertiginosa des del Pla de la Casa. Pel camí veiem diverses casetes d´una conducció d´aigua, igual que a la Mallada del Llop. L´aigua prové de la font del Cuquero, en la capçalera del barranc.

FAGECA


Minúscul poble a l´ombria del Pla de la Casa. Des d´ací hi podrem accedir pel barranc del Moro.

dissabte, 8 de març del 2008

GORGA


Des de Gorga començarem a recórrer els poblets de l´ombria de la Serrella per carreteres zigzaguejants i estretes, poblets d´origen moro, i paisatges que conserven les seues petjades. Des de Gorga ja veiem les famoses Agulles o Frares de la Serrella.

BENASAU I L´ALT


La Serrella comença a formar-se a partir de Benasau, de forma immediata. La seua primera muntanya és l´Alt, amb més de 1160 metres, quasi 500 per damunt de Benasau. Des d´ell baixen barrancs violents, pedreres relliscoses, i penyassegats. Més avall, les vessants abancalades des dels temps dels moros, intentant aprofitar terres primes i pedregoses.

LES AGULLES DE LA SERRELLA


És el lloc més característic de la Serrella, el més conegut i el més espectacular. Es situen en la seua freda ombria, immediates a Quatretondeta, i combinades amb pedreres per les quals s´enredra l´heura i creixen l´auró i el freix entre les carrasques i els pinars de repoblació.

LA FONT DELS DOS XORROS


Molt a prop de Quatretondeta, un dels llocs més freqüentats pels passejants del poble és la font dels Dos Xorros, que a la vora té una basseta amb peixos, i al pas del barranc, una petita cascada que porta aigua en temps de pluges.

VISTA DE LA SERRELLA DES DE TOLLOS


Des del petit poble de Tollos veiem tota l´ombria de la Serrella, amb les seues característiques Agulles, i tota la vall del riu Ceta, que recull les aigües dels barrancs de la Serrella i la serra d´Almudaina.

ALTURES DE LA SERRELLA


Resulta sorprenent que en una serra com la Serrella, esmolada i abrupta, arribem a les proximitats del cim i ens trobem en una planura repoblada de pinastres, per on el camí discorre planer i ombrejat.

LES AGULLES DES DEL CAMÍ DE FAGECA


Una més de les perspectives que tenim de les Agulles de la Serrella és aquesta, entre Quatretondeta i Fageca.

SOLANA DE LA SERRELLA


Si l´ombria de la Serrella és coneguda per les Agulles, a la solana trobem espadats verticals per tota la serra, que pareixen inaccesibles. Tot i això, des del port d´Ares ix una pista que, zigzaguejant, arriba al collat de Borrell i acaba en la Font Roja. Des d´allí, per una senda, es pot baixar a Quatretondeta, per altra, es puja al Pla de la Casa, cap a la dreta, i cap a l´esquerra es puja al cim de la Serrella, i seguint crestejant, podem eixir a Benasau.

EL PLA DE LA CASA


Cim més alt de la Serrella, amb 1379 metres. En les seues immediacions hi han les restes d´un pou de neu. És accesible des de Quatretondeta per la senda de les fonts de l´Espinal i Roja, o des de Fageca, pel barranc dels Moros.

PANTÀ DE GUADALEST


Al peu de la solana de les serres Xortà i Serrella, les aigües que baixen des d´aquestes serres i l´Aitana, i la que es bombeja des del riu Algar, s´emmagatzemen. Des de la cua del pantà puja una pista que comunica la vall de Guadalest amb Castells de Serrella, passant prop del Castellet, una torre que dóna el nom a Castells, i que es situa en un punt estratègic que domina ambdues valls, i que fa d´unió entre la Xortà i la Serrella.

FAMORCA


Amb poc més de 60 habitants, Famorca és un dels pobles més petits d´aquestes comarques, i el més apropat a la Mallada del Llop. Des de Famorca hi puja una empinada senda, que passarà per la font de l´Om i un pou de neu abans d´arribar al cim. No la perdrem perque va passant per diverses casetes de conducció d´aigua.

LA MALLADA DEL LLOP


Amb 1362 metres és la segona altura de la Serrella. A partir d´ací comença a perdre altitud cap a llevant, buscant la Xortà. A penes té vegetació, puix els incendis han acabat amb ella. A la banda de solana té un barranc en forma de glaciar, que vessa cap a Beniardà.